1 |
 |
“...nte, ma gran mayoria ta yu di Krsou, hende nasi i kri na e isla ak, hende di kol, di tur gama ku por tin, di kol mas chukulati, kla of kfi ku lechi te esun stabachi te lombra.
Entrada di Baha di Sta. Ana ku brg bieu i part di Forti na Punda.
E grupo ak ta kasi den su totalidat desendiente di katibu tres di Afrika i meskl ku sanger di hende kol kla, yu di e "shonnan" hopi bia. Apnas nos ta topa banda di Wacao hende di pueblo kol skur pero ku fakshonnan netamente indjan. Di unda eseinan ta? Meskla kisas di katibunan ku algn indjan ku a keda tg despues ku a saka tur sobr manda kosta di Venezuela i otro parti di Karibe?
Di tur manera e pueblo, un dies mil den stat i riba dies mil den kunuku, ta biba den situashon deplorabel. Nan no tin ni un entrada di mil florin pa aa...”
|
|
2 |
 |
“...trabou di Volksbond i organisashonnan ku ta bai lanta, ku e kresementu tambe di obrero den refinera i den komersio, ta bira indispensabel un trabou di legislashon sosial.
E raprt "Verwey" di aa 1937 ta un bon chns pa trese kambio.
Asina mes ta algun lei sosial por pasa den e temporada ak esta "lei pa areglo den kaso di aksidente" (1937) i areglo di enfermedat (1937). Na 1939 ta sali e lei ku ta prohib trabou di mucha bou di 13 aa.
(Nos kier rekrda aki e muchanan ku nan tabata trese di Coro i algun indjan di Goajira (Venezuela) prinsipalmente, di kua hopi tabata kamna bende kos riba kaya f ta sirbi na kas di hende. Danki Dios e situashon ei no a dura muchu, pero na fin di aanan binti tabatin diferente di nan ta kamna rnt. Esaki a turna lug na Aruba tambe, despues ku Lago a kumins, meskos ku na Krsou.)
Sin eksperensha i ku poder limit ta difsil pa Staten hasi muchu kos. Un di e areglonan mas importante ta e oumento di kantidat di votadnan.
Por ripar, ku Krsou ta sigui eksaktamente tur kos ku Hulanda...”
|
|