Your search within this document for 'ko'i' resulted in two matching pages.
1

“...Un okupashon (un ko'i hasi) Fbrika di bela Kas di lus, Kas di awa Hefe, doo di trabow Den un karpinteria sa tin hopi sas di palu. Un blekero ta uza staa pa solder blekl. Ta krta un tabla ku za(g) I kap in paiu ku hacha. Sa koba klnichi di boto ku un dsu. Ml yu ta bay wenkel, pa sia un fishi. Un forman tin varios hende ta traha bow di dje. Bo ta un klabu na mi kaha di morto. (Bo ta kowsa mi morto). Yanshi no ke sirbi dl msla. (E no ke tapa e malu ku otro a komet). Kuminda di sapat: (Karnlsa kim den papel i kom ku pan ser). Si nan yamabu un lapistn ta un ofensa, pasobra "lapistn ta e pida heru ku un sapat ta bati kweru, sole riba dje. Despwes ku James Watt a traha e prom mashin dl stom, e periodo di Revolushon Industrial a dal aden, ku tur e problemanan di desempleo. Hende tin kutis. Bestia tin kweru. Awnke nos sa bisa: B'a pika mi kweru ku bo ofensa, i di un hende ku a traha hopi den solo: "E tin kweru kurt. Un "msla di awa dushl ta un ku no konos su fishi bon. Un klabu ta saka otro. (Klabu...”
2

“...Un mucha muh karioso i simptiko ta manera sku pa muskita. Un tata ku ta dedik tur su atenshon na su famia, lo kosech un mangasina di amor. Sea mansu i karitativo. Generosidat (grandesa di kurason) ta haa su pago den bida eterno. Te anda un hmber ta prefer un muh virtuoso pa kasa kun. Si bo tin ambishon, want semper riba frena. Ora un hende su kurason kai (prd kurashi), bo mester kurash. Kita kir di un mucha ku tempran. Un hende ku kabes sushi (vanidoso) ta hasi hopi ko'i makaku. Esta laf (frfelu) e gai e ta. E tin mi pasenshi den un flasko (bter). Un artista generalmente ta un persona sensitivo. Un hende sensible, bo por "pika su kweru" mash lih. Un dokter mester tin dede sensible. Sensualidat ta inklinashon pa plaser seksual. Si bo "spiritu ta bibu, bo ta sint ki ora tin peliger den bwltu. Karakter di un kriatura ta forma den e prom dos aa di su bida. Ornelio Martina, un di nos eskritornan, sa deskrlb karakter di su figuranan na un manera bibu. Un persona di mala higra ta un hende di mal...”